Escriure 150 informes constructius per dir que el nen no fa l'ou

La síndrome de la casella en blanc

T’asseus davant l’ordinador.

L’aplicatiu de notes del Departament està obert, amb la seva interfície dissenyada per professionals amb ganes de fer història l’any 1998.

Llista desplegada. 150 noms. I al costat de cada nom, la temuda casella d’Observacions en blanc parpellejant de forma agressiva.

La reunió de claustre ha sigut molt clara: els informes han de ser constructius, formadors, ni massa llargs ni massa curts. S’han de tenir en compte les emocions de l’alumne i utilitzar un llenguatge empàtic que la família entengui. No podem ser negatius. Hem de potenciar allò positiu.

Molt bé. Fantàstic. Tots hi estem d’acord sobre el paper.

Llavors arribes a la línia de l’Àlex. L’Àlex, que porta des del setembre fent equilibris amb la cadira, pintant la taula amb retolador permanent i responent amb onomatopeies quan li demanes alguna cosa.

El que la teva ànima de docent esgotat vol escriure és: “El seu fill és un vago que no fa l’ou i només incòrdia a classe. Sort en tinc que d’aquí a una setmana el perdo de vista durant dos mesos.”

Però clar, no pots enviar això. Què en diria la teva consciència?

Així que passes quinze minuts trencant-te el cap intentant transformar la crua realitat en: “L’Àlex és un alumne amb molt de potencial que necessita trobar la motivació intrínseca per focalitzar la seva inesgotable energia cap a objectius acadèmics més constructius”.

Deixes anar un sospir. Un menys. Només te’n falten 149 més.

Perfils clàssics

I encara has d’afrontar els altres perfils clàssics de final de curs.

El de la Carla, que no ha obert la boca en nou mesos i no saps absolutament res d’ella, excepte que respira (“La Carla hauria de fomentar una participació més activa a l’aula”).

El de l’Izan, que somriu molt, et cau molt bé, però porta sense entregar una sola feina des del novembre (“L’Izan manté una actitud positiva cap a la matèria, però convindria establir rutines de treball més sòlides a casa”).

I tot això per escriure uns comentaris de butlletí que, siguem completament sincers, la meitat de les famílies ni es llegiran perquè aniran directes a mirar la nota numèrica.

La frustració de fer literatura creativa quan l’únic que voldries és ser directe i clar.

---

La solució

No t’ensenyaré a tenir més paciència amb l’Àlex, en canvi, t’ensenyaré com pots traduir el teu esgotament mental en la burocràcia institucional.

Agafes qualsevol IA, li dius en poques paraules què penses, tal com raja, i et retorna exactament el que Inspecció (i les famílies) volen llegir.

Sense màgia. Sense discursos de revolució educativa. Només necessites una indicació ben parida on li defineixis el to de forma mil·limètrica: constructiu, empàtic però extremadament directe.

La dinàmica és senzilla. Li passes el pseudònim o les inicials de l’alumne i 2-3 conceptes ràpids, sense pensar-hi massa (“xerra molt, es distreu amb una mosca, no fa els deures”) i la IA t’escup un paràgraf formatiu impecable.

⚠️ Privacitat innegociable Quan treballis amb IA, no li passis MAI dades sensibles ni noms i cognoms reals. Fes servir sempre un pseudònim o inicials per al teu alumnat. És un principi bàsic de protecció de dades a l’aula.

Ho llegeixes de reüll, fas un petit retoc si creus que s’ha passat de poètic, fas copiar-enganxar i a per la següent casella.

Has passat de quinze minuts d’agonia i bloqueig mental, a trenta segons de tràmit mecànic per alumne. Així de trist, i així d’extraordinàriament pràctic. A més, no perds la teva essència, simplement fas el procés més eficient.

Al recurs d’aquesta setmana —que obro de forma 100% gratuïta per ajudar-te a sobreviure a aquesta campanya d’avaluacions— t’ensenyo el sistema exacte pas a pas per fer-ho tu mateix de forma artesanal. T’explico com connectar el teu full de notes a NotebookLM perquè llegeixi les teves dades en cru i et generi els informes burocràtics a granel, sense inventar-se absolutament res.

🚀 Instanota: De l’artesania a l’automatització

Ara bé, si no vols fer d’artesà cada cop que toqui avaluació i vols tenir tot això i molt més en un sol clic, he desenvolupat la solució definitiva. No forma part del blog, sinó d’un projecte paral·lel: Instanota.

Instanota viu dins del teu Google Sheets. No necessita instal·lacions ni descàrregues estranyes, només l’accés al teu full de càlcul on ja hi tens les notes. A partir d’aquí, la IA et genera les observacions d’avaluació i les afegeix directament, preparades per copiar i enganxar.

El millor de tot és que et permet anar creant l’observació d’un alumne al llarg del curs, de manera que quan arriba el temut final de trimestre, ja tens la feina pràcticament enllestida.

És un flux de treball TOP, on treballes directament amb una IA que llegeix les dades de tot el teu alumnat i et genera un informe complet. Tu hi poses la teva veritat sense filtres educatius i Instanota et retorna un text burocràticament perfecte. Punt.